normalment als voltants del 31 de desembre ès moment de fer balanç de tot alló que creiem que ha estat rellevant positiva i negativament en els diferents ámbits com poden ser la política, economia, anécdotes, etc, potser acì amb un nexeque en molts casos des de la óptica del valencianisme.
Una volta sone la campanada 12 (al mateix temps que menjarem un gra de raïm o un gallet de taronja segons el gust de cadascù), deixarem arrere 12 messos on hem vist una crisi de la que presumiblement haurem de patir almenys durant 2010 i on les xifres de l'atur no deixen de crèixer sobre tot pel que fa als col·lectius de mès vulnerables com els joves i les persones amb risc d'exclusió social on s'emmarcarien la població immigrant o les persones amb discapacitat entre altres. Respecte a este últim, en nomès les comarques de Castelló la xifra aplega ja al 70% de la població activa laboral.
No me'n puc estar de citar un fragment del manifest de la III Marxa no competitiva el qual fa referència a l'aplicació de la llei d'autonomia personal o mès coneguda com llei de dpendència: “quatre de cada deu persones reconegudes com a beneficiàries per la Llei, estan pendents que se'ls establisca els serveis que els corresponen”A mès a mès, el Govern valencià ve promocionant les places en residències prevalent certs cercles económics en detriment delserveis i recursos previstos per la llei, que afavorixen la permanència en el domicili, una actitud aquesta contrària a la Convenció Internacional sobre el dret de les persones amb discapacitat la qual afirmà que estes tenen dret a “viure de forma independent i incloses en la comunitat, triant el seu lloc de residència i amb qui conviure, sense veure's obligades a patir un sistema no escollit”.
D'altra banda hem assistit a casos de corrupció com la trama Gurtel, el cas Millet i recentment el Pretória; tots ells contribuint a una desafecció de la ciutadania en vers els polítics i la falta de transparéncia. Afortunadament no tots els polítics i polítiques dels diferents partits no estan en política per vore que en poden treure i mostra d'exemple ès el Bloc on fins ara cap cárrec institucional està immers en casos de coruptela. Tot plegat ha acabat desenvocant en manifestacions contra la corupció on la societat valenciana demanà la dimisió d'en Francesc Camps qui des de fa temps es mostra molt nerviós: dimisió de Ricardo costa i les desavinences amb el PP estatal sobre el seu cesament, o acusar al portamveu del PSOE Ángel Luna a les Corts de voler-lo assassinar, per nomès assenyalar-ne unes quantes.
U dels esdeveniments mès positius d'este 2009 ha estat la presentació del col·lectiu del Bloc Jove d'Onda qui des de febrer les joventuts valencianistes hem vingut publicant notes de premsa, realització d'activitats com la del curset de producció musical.
Pel que fa a JUP, ha estat un any on la secció de Castelló hem participat d'activitats com la del dia del Rotllo a l'Alcora, la oportunitat que he tingut d'estar junt alguns dels meus companys a Madrid participant del fórum sobre joc (activitat amb un pes molt important dins de l'ONCE) i el recent dinar de nadal organitzat per esta secció; sense oblidar però, els messos en els que vaig formar part de la Coordinadora teritorrial fins la meua dimisió.
NO podia acabar esta entrada sense parlar del Bloc: el Congrès en març on es definií l'estratégia a seguir fins al 2011, les el·leccions europees on Enric Nomdedéu fou el candidat del Bloc a la Coalició x Europa (malgrat els resultats i la poca repercusió o nul·la en mitjans com Las Provincias TV), va donar-li un aire fresc a estes compteses el·lectorals explicant-li als valencians i valencianes les diferents propostes que duria a terme com eurodiputat en clau valenciana tal i com es reflectix al debat en Canal nou.
Per últim, el Consell Nacional del Bloc finalment aprovà no fa massa setmanes l'acord amb Iniciativa del Poble Valencià i els Verds Esquerra Ecologista per concòrrer a les autonómiques de 2011en coalició. Així mateix Enric Morera serà el nou sídnic de Compromís en el proper 2010.
Ès cert que no m'he permés fer cap valoració al respecte però trobe que ara una volta la majoria a parlat crec que tampoc ès el moment per fer-ho perquè tot i estar en desacord, ara ja no tè cap sentit mès que aceptar la decisió presa. Pel moment seguirè com he estat fent fins ara amb la resta de companyes i companys del partit en basse a dos premises que no em cansarè de repetir: fer poble i fer país.
No voldria acabar este apartat sense anomenar l'Aplec de la Plana que tinguè lloc a Onda, el Congrès del Bloc jove amb un equip de gent treballadora, amb ganes i il·lusió (entre qui es troba el secretari local Roc Gustems com delegat territorial de les comarques del nord), la presentació del concurs Roc Penat que prompte es posarà en marxa, les activitats del Bloc i Bloc Jove de la Plana Baixa i el Congrès comarcal on triárem nova executiva amb cares noves encapçalada per Rubén Trenzano i de la que forme part com vocal. tot i no aprofundir, sòn esdeveniments que no li resten importància als adès esmentats.
U dels moments en que mès mal ho va passar el valencianisme ès se'ns dubte les agresions que sofertaren u dels administradors del portal valencianisme.com i la xica que l'acompanyava i la no participació de les joventuts valencianistes a la processó cívica al l'impedir-ho l'extrema dreta en forma d'agresions verbals i qui al contrari que els primers, estos desfilaren a escasos metres de la reial senyera i les autoritats amb banderes preconstitucionals sense que les autoritats ficaren obstacles ni durant ni desprès alhora d'actuar contra estos grupuscles els quals escampen amb total impunitat com sovint hem denunciat perquè disortadament estos atacs sòn prou freqüents.
A nivell personal este any no s'ha caracteritzat per ser u dels . qui guardarè un bon record en general. No obstant això, em quede amb haver conegut gent com els companys d'Onda, socis de JUP, el bon ambient en les diferents coordinadores, col·lectius i executives i la satisfacció d'haver-me retrobat amb persones de qui no en savia res des de fa molt de temps gràcies al facebook.
Sols em resta desitjar-vos un feliç 2010 esperant que si mès no ens duga millors notícies i que passat festes tornem amb les pil·les recaregades perquè encara ens queda molt per fer.