Aplec de la plana a Onda

Com bè diu el títol i ve sent habitual cada any a l'estiu, torna l'Aplec de la Plana que tindrà lloc este cap de setmana a Onda. Esta activitat es recolzada per la regidoria de joventut portada pel Bloc.
Acì us deixe el programa d'actes i informació dels grups:

HORARIS I ACTIVITATS APLEC DE LA PLANA 2009

DIVENDRES 3 DE JULIOL

19:00 Al Casal Jove: Presentació de l'Aplec de la Plana, lectura del manifest "29 de juny" i conferència amb Xavi Sarrià (cantant d'Obrint Pas) sobre el seu darrer llibre "Històries del Paradis".
20:00 Al Casal Jove: Trobada de la Plataforma de Festes Alternatives de la Plana, amb la participació d'associacions i de les entitats de festes alternatives de tota la comarca.
21:30 A la zona de concerts (Poliesportiu Municipal):
Sopar popular, Fira d'Associacions i Entitats i concerts amb:
Pau
Alabajos (amb quartet de corda)
Ara mateix (amb l'ex-cantant de Brams, Francesc Ribera "Titot")
Grup Agraviats
Orxata Sound System
Línea XYZ

Dissabte 4 de juliol

10:00 A la zona d'acampada (Velòdrom): Eixida de la passejada a peu pel nucli històric d'Onda i pujada al castell.
11:00 A la plaça Espanya : Actuació del Grup Folklòric d'Onda, tallers per als menuts i l'Elixir de l'Alegria, teatre infantil a càrrec d'Splai Castelló.
15:30 A la zona d'acampada (Velòdrom): Concurs de guinyot
17:00 Al Trinquet Municipal: Taller de pilota valenciana, a càrrec de l'Escola de pilota de Castelló.
19:00 Al Casal Jove: Taula rodona de mitjans digitals amb: Enric Gil (Pàgina 26), Pere Fuset (Valencianisme.com), Toni Royo (Vilaweb) i Indymedia la Plana.
20:00 Al Casal Jove: Aplec.doc Projecció del curt sobre mediambient La Terra Promesa, de Xavi manzanet.
21:00 A la plaça Espanya: Cercavila; performance, bèsties i xanques d'Arteatre, amb el correfoc, diables i dolçainers a càrrec de la La diabòlica de Morvedre, fins la zona de concerts.
22:00 A la zona de concerts (Poliesportiu Municipal): Sopar popular, Fira d'Associacions i Entitats i concerts amb:
Pepet i Marieta
Sva-ters
Almorranes garrapinyaes
Rapsodes
Nummen
Us Espere!

Escola sense armaris

Se'ns dubte el lema de la campanya escola sense armaris, promoguda per les diverses organitzacions de la marxa convocant en motiu del dia internacional de l'orgull gay al meu parer ha estat ben trobat perquè disortadament este tema no està present entre les diferents lleis en matèria d'educació a diferència de la igualtat entre homes i dones el qual si ès un valor prou tingut en compte tot i que caldria aprofundirmès sobre esta qüestió.
Algunes informacions parlen d'un nombre important d'alumnes no tolorerants als companys de classe pel sol fet de tenir una orientació sexual diferent a la seua; mostrant així una clara actitud homófoba que en moltes ocasions acaba en assetjament a les escoles i instituts.
no obstant, m'agradaria assenyalar la doble discriminació a la'lumne i alumna amb discapacitat i homosexual, visexual, lesbiana i transexual, afrontant així una doble discriminació. Caldria que preguntárem aquella persona cega, sordda, etc, com ha viscut o viu estant tancada a un armari d'on no eixen per por a possibles reprimendes o ser discriminades pel seu entorn i una part de la societat. No conec mès d'un o dos testimonis la qual cosa em i demostra que hi ha un gran desconeixement d'esta realitat.
Per tot açò cal una llei que subratlle un valor tan esencial com ès el respecte a la diferència on la homosexualitat, creences, discapacitat, etc, no siga un entrebanc per viure amb tota normalitat la seua sexualitat. Ès un dret que tenim totes i tots nossaltres i que cal seguir exigigint el seu compliment posant-ho en práctica des de ben xicotets.
Així mateix vull aprofitar per fer una crida a totes les associacions i persones amb discapacitat a títol col·lectiu i individual a que ixquen al carrer per seguir alçant la veu participant de forma activa en les manifestacions i demès actescom el d'ahir a València, sense oblidar les reunions dest'es amb plataformes LGTB com el col·lectiu Lambda.
l'any que ve espere poder anar a València junt aquells qui advoquen per la diversitat sexual-afectiva ja que seria molt hipócrita per la meua part animar a que s'eixca però em seguisc quedant a casa sense fer res.
d'altra banda no veig massa positiu que actes com el Pride barcelona ja que s'alimenten vells tópics que francament cal superar malgrat que ho vulguen vendre com una revindicació en tó festiu no obstant però, ès una opinió amb la que no si pot estar d'acord.

ONCE al País Valenncià, 70 aniversari

El passat 11 de juny es compliren 70 anys de la creació de l’ONCE al País Valencià. Potser hauria de fer-vos cinc céntims dels diferents actes com la visita de l’alcaldesa de València Rita Barberá, el president de la generalitat Valenciana Francesc Camps i el conseller de sanitat Manuel Cervera acompanyats pel delegat territorial José Manuel Pichél i el president del Consell Territorial Luis Antonio Picó, els quals varen recòrrer les instal•lacions destacant les aules d’informática on vegueren com les persones cegues i sordo-cegues accedien als diferents continguts de la xarcia gràcies a la tiflotecnologia. Així mateix els técnics i especialistes de l’organització explicaren la tasca quotidiana des de la venda del cupó a l’atenció social a les persones cegues y la resta de la discapacitatd, atravès de la Fundació ONCE, però trobe molt oportú omenatjar a les persones i institucions i societats que des de principis del segle XX posaren els primers ciments amb un clar objectiu: fer que les persones cegues i amb d’altres diversitats funcionals abandonaren la marginalitat en la que estaven sotmesos per ser considerades persones perfectament válides i capacitades sense que cápia la discriminació negativa patida des de sempre.
Disortadament no conec i per extensió crec que les afiliades i afiliats tampoc coneixen massa el tram de preguerra on sols sabem de les diferents rifes que cada associació, societat o col•lectiu organitzava i que tenien un carácter caritatiu i es sap de la existència d’un col•legi de cecs i sord-muts a València on u dels impulsors i col•laboradors fou l’acì mencionat tantes voltes doctor Faustí Barberá cofundador del sanatori de Fontilles el qual ha celebrat fa poc el seu centenari.
Fins fa menys d’una setmana era tot el que savia sobre este període abans de la creació de l’ONCE al 1939 pocs messos desprès d’acabar la guerra civil però gràcies a un correu informatiu, he sabut de dos societats de persones cegues les quals organitzaven rifes per la zona on els beneficis servien per tal que estes tingueren una ocupació i poder-se valdre’s per sí mateixes sense dependre de la caritat i beneficència i que decidiren unir-se baix la nova marca ONCE: sociedad el Progreso presidida per Juan Penadés Jorques i José Ballester Dolz, president de la Sociedad El Porvenir; tots dos representants de les diferents associacions de persones cegues de la zona.
No nomès ès important que sapiem com es forjà l’ONCE fruit de les confluències amb les associacions que la precediren sinò tambè de totes aquelles institucions com el citat col•legi de cecs i sordmuts de València i d’altres de qui no en sabem gairebè res; ès com si abans d’estos 70 anys no hi haguera res mès que quatre rifes i diferents societats sobre les que tampoc en sabem massa. Ès important que coneixem i perqué no, omenatjem a totes aquelles persones i institucions que de forma voluntària i desinteresada col•locaren la primera pedra perquè entenien que havíem de tenir els mateixos drets i possibilitats que els demès, sense que la discapacitat fòra un obstacle que hoimpedira. No vull imaginar quin seria el panorama de la gent amb discapacitat d’aleshores i sobretot, el rebuig per part del poble quan se’ls parlava de que eixes persones que podrien ser els seus familiars o amics havien de tenir les mateixes oportunitats.
Hui cent anys desprès encara ens queda molt camí per recòrrer tot i que afortunadament moltes sòn les coses i actituds que han canviat gràcies a la gran tasca social d’organitzacions com l’ONCE.
Des d’acì vaja el meu omenatge cap aquella gent que va creure amb les nostres possibilitats sense tenir por al que diran i tractant d’aconseguir el máxim nombre de recursos possible.

Posteuropees

Si alguna cosa lamente quan arriben les eleccions locals, autonómiques i europees ès que quasi sempre ens agarra en període d’exámens i això impossibilita que u puga gaudir de la campanya com m'haguera agradat, al costat de les candidates, candidats i la resta de persones que l’organitzen i coordinen; esta en concret era una d’elles on hauria volgut participar de forma mès activa perquè el Bloc ha estat parlant en tot moment de propostes de proximitat a la gent i al jovent centrant-se en 5 eixos assenyalats pel nostre candidat en reiterades ocasions i que reflectírem a la premsa local: L’urbanisme sostenible i el respecte al medi ambient; la necessitat de fer un corredor mediterrani de mercaderies; el reconeixement oficial de la nostra llengua a Europa; la defensa de l’agricultura, pesca i la ramaderia; i les messures per enfortir la nostra economia i els nostres sistemes productius valencians. En conclusió: fer-li vore a la gent que a Europa es prenen decisions que afecten al nostre dia a dia i la importància que tè que este territori conte amb una veu valenciana. Han estat diversos els análisis i reflexions valoratives d’esteseleccions on la nostra formació ha perdut uns 1500 vots dels quals 600 eren de València. Personalment crec que s’ha fet un bon treball que com en tot caldrà fer autocrítica dels errors comesos. Alguns d’ells sòn arribar a les zones castellanoparlants i la nostra gran assignatura pendent: les grans ciutats com Castelló (tot i estar força arrelats cal seguir treballant com fins ara) València, Alacant i Elx on des de ja caldrà posar-se a treballar no nomès des dels mateixos col•lectius sinò tambè una implicació de tots els col•lectius del país així com per part de l’Executiva i la resta d’órgans del partit. No obstant però, a moltes poblacions el Bloc s’ha consolidat com la tercera força en estes compteses com ès el cas d’Onda on ha crescut gairebè un 30% respecte a les passades de fa 5 anys. U dels factors que supose haurà influït este 30% de vots ès perquè entre altres coses perquè la gent del poble n’està molt tipa de confrontacions entre els dos partits majoritaris que en la majoria de la campanya s’han passat discutint d’avions i d’assumptes que res tenien a vore amb Europa i vore com eren els de i tu mès. Els onders i onderes han vist com la proximitat no era un simple maquillatge quan el nostre candidat els parlà de la industria del taulell la qual està passant per un dels pitjors moments; a este respecte ha estat la única formació que he escoltat parlant sobre este tema. Sols hem resta per felicitar a les companyes i companys i agrair la confiança que les onderes i onders dipositaren en nossaltres.

País Valencià, 10 anys

Resumir en quatre ratlles el que han donat de sí 10 anys des que la meua família i jo deixárem Barcelona i ens traslladárem a Onda ès prou difícil tenint en compte la gran quantitat de coses que he viscut a nivell personal i les que han esdevingut durant este temps al país. No obstant això, no puc estar-me de comentar de forma breu alguna cosa a este respecte perquè crec que la ocasió ho mereix començant primer que res citant una frasse que un dia em diguè Pere Fusset i de ben segur haurè escrit en altres entrades: "català de naixement, valencià de sentiment". Sí, ès cert que quan vaig arribar acì tenia 14 anys però tampoc enganye a ningù si dic que ès acì on he viscut la meua adolescéncia i on he madurat una consciéncia identitària sense oblidar mai les meues arrels perquè com bè deia Raimòn "qui perd els orígens perd la identitat".
Un dels factors que mès han influït alhora d'estar d'acord amb la definició que he fet esment adès, ès precisament per la molt bona acollida que he tingut sempre per part de la immensa majoria de la gent la qual quasi totes les vegades m'ha fet sentir un valencià mès; açò se'ns dubte fa que a la llarga pugues identificar-te amb una frasse pronunciada pel president Pujol dirigida a la gent provinent d'altres autonomies ara fa uns 40 anys així com als nou vinguts i que perfectament podem extrapolar-ho acì: "valencià ès tot aquell o aquella que viu i treballa al País Valencià". així m'hi sent jo i així m'agradaria que si sentiren totes aquelles persones que han vingut acì a la recerca d'oportunitats però que en alguns casos disortadament s'hi veuen allunyades per diferents motius.
El segon aspecte que per mi ès el mès important que cap altre i que voldria resaltar sòn se'ns dubte els amics els quals he anat fent al llarg d'este temps des dels 3 primers anys al col·legi de l'ONCE d'alacant amb qui seguisc mantenint prou contacte amb alguns d'ells, passant pels que he fet a Onda i acabant pels de la facultat, als de portals com valencianisme.com i la gent del Bloc Jove. sense ells i elles tampoc hauria estat gens fácil la integració de la que m'havia referit abans i que des d'acì els vull donar les gràcies per tot.
Per anar concluint: a este país ès on he crescut a nivell personal i académic i on tinc la sort de participar en política militant al Bloc des de fa 4 anys advocant per la construcció nacional de la Comunitat Nacional Valenciana en basse a dos principis que per mi sòn esencials: fent poble, fent país; així mateixmilite des de fa un any a Unidad Progresista a nivell ONCE des d'on procure treballar per esta organització.
Per tot açò no puc fer mès que estar agrait a esta terra on espere continuar vivint moltes décades mès sense renunciar a poder probar sort en altres indrets ja siguen de Catalunya (sempre continuarà essent tambè ma casa) o de qualsevol altre lloc.
Sols em resta per donar-li les gràcies a una companya que esta vesprada arrel d'una pregunta que m'ha fet, he trobat la manera de poder fer referència a este aniversari tan especial per qui us escriu. Portava setmanes cavilant de quin mode ho podria celebrar amb les lectores i lectors i finalment este ès el resultat.
Ara tocaria brindar amb aigua de València o el que cadascù trie però com diguè algù no fa massa temps: "això encara no es pot enviar per internet".